1 1 v. tr. [LC] [RE] Una persona, especialment un sacerdot o una sacerdotessa, invocar la protecció de Déu (sobre algú o sobre alguna cosa) amb paraules o cerimònies rituals. El bisbe beneí els assistents. Beneir una nau. Beneir la taula abans de menjar. 1 2 v. tr. [LC] [RE] Consagrar 1 1. Beneir l'aigua, un ciri, un rosari. 1 3 v. tr. [LC] [RE] El pare o la mare, invocar solemnement (sobre un fill) la protecció de Déu. El pare va beneir la seva filla gran. 1 4 [LC] estar dat i beneït V. dar. 2 v. tr. [LC] Lloar, exalçar (algú o alguna cosa) pels beneficis rebuts. Els pobres el beneeixen. Beneïa l'hora que el va conèixer. Beneït siga Déu! 3 1 v. tr. [LC] [RE] Déu, concedir la seva protecció, la prosperitat (a algú o a alguna cosa). Déu beneeix el just. 3 2 [LC] Déu et beneeixi! Déu et faci bo!
